http://www.velanomada.com/de-gran-canaria-a-antigua-novembre-2012/
Diumenge 11 Novembre de 2012
Son les sis del matí. Estic a l'aeroport de Barcelona esperant embarcar amb destinació Gran Canaria. He dit embarcar i és veritat, però l'embarcada veritable serà ben aviat, quan amb un veler posem proa, des de Gran Canaria a Saint Martin, al Carib, a l'altre costat de l'Atlàntic.
Tot va començar a finals d'Octubre, quan el Quim Gispert, en el decurs d'una excursió que fèiem per les muntanyes de Núria, em va dir que anava a fer la travessia de l'Atlàntic en veler. Ell és propietari de una empresa de lloguer de velers a Palamós, Vela Nòmada, i un client seu, un xilè anomenat Manuel s'havia comprat un veler i volia fer la travessia de l'Atlàntic. Naturalment li vaig dir si feia falta un tripulant. Em va explicar que la tripulació ja estava complerta, a més del propietari del vaixell, el Manuel, anaven ell mateix i el Jordi, gironí i expert capità.
Així va quedar la cosa, quan el dilluns 5 de novembre sona el telèfon a casa mentre estem preparant el sopar. Se sent molt malament, és el Quim via satèl.lit. Estan navegant prop de les costes del Marroc cap a Canàries. Van sortir d'Almeria fa uns dies i, certament ben sacsejats, el Manuel els diu que desembarca a Gran Canària i que busquin un nou tripulant, ell se'n torna a Xile i ja anirà a Saint Martin amb avió.
Així doncs el nou tripulant, jo, està en camí.
Serem tres a bord, tots amb experiència de mar, malgrat que la travessia sols l'ha fet el Jordi, això sí, cinc vegades, aquesta serà la seva sisena. Serà el capità. El Quim enginyer i expert navegant serà el tàctic. Amb els seus coneixements i habilitat manual ens salvarà de més d'una situació compromesa. Jo faré de cuiner, feina no menys important.
El vol a tot gas, arribem mitja hora abans. El taxi em deixa al costat del pantalà del Puerto Deportivo de las Palmas, on està amarrat el veler, el Rafalú. En aquell precís moment el Manuel, el Jordi i el Quim se'n van a fer una excursió de tot el dia per Gran Canaria. Després de les presentacions decideixo quedar-me, per estirar les cames a Las Palmas, i familiaritzar-me amb el vaixell.
És un Jeanneau 57 de 18 metres d'eslora i 5 m de mànega, nou de fa 6 mesos i equipat amb tot el que es pugui pagar amb diners: dues majors enrotllables al pal, dos gènoves, una trinqueta amb enrotllador, un genaker amb enrotllador, un tangó, electrònica d'última generació, 2 pilots automàtics, radar interior i exterior, 6 winches elèctrics, enrotllador de gènova elèctric, potabilitzadora, generador, hèlix de recanvi plegable, molí de vent... I l'interior sembla un apartament de luxe: equip de música interior i exterior, 2 TV, 2 neveres, congelador, microones, rentavaixelles, rentadora, fogons vitroceràmica, WC's elèctrics, 2 grups calefacció, 4 màquines d'aire condicionat. Fins i tot el terra està emmoquetat, de blanc! Ja patirem per no embrutar-lo.
El pantalà on està amarrat el Rafalú és ple de velers absolutament impressionants, potser no tant luxosos com el nostre però sí més mariners. Són aquí per participar en una regata transoceànica, l'ARC, amb un recorregut molt semblant al nostre i que sortiran una setmana més tard, esperem que no ens atrapin...
Vaig a donar una volta per Las Palmas. És una ciutat plena de turistes i sense cap mena de personalitat, a més es posa a ploure.
Quan tornen de l'excursió anem a sopar a un xiringuito del port i tornem amb la roba empudegada de fum i fregit. A l'hora de dormir em toca al sofà de babord, on pràcticament dormiré tota la travessia, doncs el Manuel ens ha prohibit utilitzar la seva cabina i les altres dos les ocupen el Jordi i el Quim. Quan estiguem en ple sarau, es demostrarà que aquest sofà es un dels millors llocs per dormir.
Dilluns 12 Novembre
Tot el dia preparant el vaixell, carreguem 12 bidons de 20 litres de gasoil cadascun i com que el timó té una certa folgança, s'ha de treure el Rafalú de l'aigua perquè s'ho mirin els tècnics de Jeanneau.
Després de dinar el Manuel se’n va cap a Xile i ens dona les darreres ordres, que es resumeixen en dos: prohibit trencar res i prohibit sortir cap al Carib sense el vist i plau del tècnic de Jeanneau respecte al timó. Posteriorment ja veurem el munt de problemes que donarà a tothom això del timó.
Treure el Rafalú de l'aigua és molt més fàcil de dir que de fer. La maniobra es molt i molt delicada, es tracta de ficar el vaixell entre dues parets de ciment nu i a més fa força vent. Finalment, i després de patir una estona, gràcies a la perícia del Quim a la roda, el travelift aixeca el vaixell i el deixa a terra. El tècnic de Jeanneau, que es diu Martin, inspecciona el timó i diu que no és important, amb una petita reparació quedarà llest. Tornem el Rafalú al mar sense ni una rascada i anem a sopar. Això em fa venir al cap una frase que ens repetia constantment el professor quan jo estudiava per capità: " Lo más importante de todo es no salirse de lo mojado".
Dimarts 13 Novembre
Demà volem sortir sí o sí.
El Quim puja al pal i instal.la el penell, el Martin fa les seves reparacions i també ve el del generador a fer la revisió.
Faig inventari de tot el menjar i beure que hi ha, faig una llista de vint menús diaris, ho comentem els tres i trasllado els àpats a productes i quantitats i així surt una llista de la compra que deu n'hi do.
Al Rafalú també hi han dues bicicletes, després de dinar n'agafo una i me’n vaig al Hipercor que està al centre de Las Palmas. Divertidíssim lo del súper. Només arribar demano si em duran la compra, immensa, al Rafalú. Em diuen que sí, però si ho vull per avui (demà sortim al matí i a més és vaga general) tinc una hora per comprar-ho tot. Cal que vagi ben depressa a omplir els carros. Començo i de seguida veig les dificultats, o més ben dit, no veig res, doncs només duc les ulleres de sol, i sense ulleres no hi veig tres en un burro. Recórrer els passadissos a les fosques i amb una distribució que no correspon al súper de Sant Cugat es una veritable prova. Finalment amb quatre carros plens fins dalt arribo a caixa. Aquí no se sorprenen de res, això es habitual, hi ha moltes tripulacions que fan la seva compra. El que deixa la noia de la caixa amb cara d'estupefacció es que no he agafat ni una gota d'alcohol, ni cerveses ni whisky, res de res. Amb la promesa que ho duran avui al Rafalú vaig a comprar una olla a pressió. Aconseguits tots els objectius s'ha fet fosc. He de tornar al vaixell en bici, a les fosques i amb una olla a pressió a una ma. Aconsegueixo arribar d'una peça i ens posem a instal.lar la capota. Arriba el del súper i comença a descarregar caixes i més caixes: desempaqueta, ordena, estiba. No hi cap tot i utilitzem la cabina del Manuel com a magatzem. A la fi només ens va dir que no hi dormíssim...
Sopem al restaurant del port, esperem que per darrera vegada, amb els portàtils a taula mirant les previsions meteorològiques, que no semblen dolentes.
Dimecres 14 de Novembre
Tot el matí atrafegats fent les darreres compres i deixant-ho tot a punt.
Són les 13:00 quan, finalment, desfem les amarres i sortim del port. Ara toca vorejar la costa de Gran Canaria per l'Est fins pràcticament el Sud de l'illa. Allà posem proa al 20/30. Aquest es el punt de la carta on es creuen el paral.lel 20º N i el meridià 30º W, està al NW de Cabo Verde, a unes 900 milles d'on som i és una referència per tots els que volen "fer" l'Atlàntic, doncs, depenent de les condicions, allà ja poden estar establerts el alisis.
Anem a motor, no hi ha gens de vent i la mar força moguda. Fem rumb 250º.
M'estreno com a cuiner a bord i l'olla a pressió s'estrena amb mi. L'he tancat malament i ens obsequia amb una bona dutxa de vapor. La cuina i tots els voltants han quedat xops, curiosament els macarrons han quedat perfectament al dente.
La tarda es distreta, per començar no arranca el generador. El Quim mirant els plànols del Rafalú i les connexions elèctriques descobreix un fusible molt amagat que ha tingut a bé saltar degut al guèiser de l'olla a pressió. Després, provant uns aparells personals de MOB, tot d'una es posa a sonar un estrident xiulet d'alarma d'home a l'aigua. Ens mirem i constatem que seguim sent tres, per tant ningú a caigut per la borda. El xiulet no para fins que el Quim, armat amb un tornavís desmunta la meitat dels instruments de la taula de cartes i aconsegueix aturar-lo. És una mina dur un enginyer a bord, pensem ara, sense saber, el que serà capaç de fer més endavant.
Veiem la primera de una sèrie de postes de sol espectaculars. Fa fred, plou, però amb la capota tancada s'està força be. Ningú marejat.
Establim els torns de guàrdia de nit, que ja no mourem durant tota la travessia. Seran de dues hores cadascun, començant per mi, després el Jordi, després el Quim i torna a començar.
Mig endormiscat, durant el torn del Quim, sento que hissen les veles i el Rafalú comença a escorar fortament a babord. Tot comença a volar pels aires i caure per terra.
Ara tenim el vent del N-NW i aquest divertimento durarà fins que no trobem els alisis, llavors amb vent del NE-E, passarem a tenir moviment lateral.
Ara ja veiem clarament que el Rafalú es molt luxós però no gaire pensat per aquest tipus de travessies. De tres cabines la única on es pot dormir sense anar per terra és la del Jordi.
Dijous 15 Novembre
Molts núvols. No podem veure la sortida de sol.
Per esmorzar cadascú es prepara el que vol i quan vol. El Jordi i el Quim es destapen com a grans devoradors de galetes i xocolata. La resta dels àpats els fem tots junts.
Seguim a vela amb vent de 25 nusos, força estable, per tant hissem el genaker i aconseguim fer una velocitat de 9 nusos.
Un dels temes més importants, les previsions meteorològiques, està a càrrec del Josep, germà del Quim, que des de Palamós i cada dia, estudiarà, interpretarà i confeccionarà la previsió per nosaltres.
A les 12:00 apuntem les dades al quadern de bitàcola. En un dia hem fet 160 milles.
La mar està molt i molt moguda i es fa difícil cuinar, moure's i fer qualsevol activitat que no sigui estar estirat. Estirat, evidentment, al costat de babord. Aquesta amura serà la preferida per tots tres al llarg de tot el viatge.
Comencem a establir rutines, com el te de la tarda, les fotos de les postes de sol i altres que aniran venint com la xocolata desfeta dels diumenges.
Aquesta tripulació sembla patrocinada per la lliga de mariners anti-alcohòlics, no bevem ni beurem ni una gota d'alcohol durant tota la travessia. No per que no n’hi hagi doncs en Manuel porta provisions al celler, sinó perquè no ens cal.
Al capvespre cau totalment el vent i anem a motor fins la matinada.
Divendres 16 Novembre
El dia comença amb sol. Posem rumb 220º per veure si agafem una mica de vent, així i tot es poc, però amb el genaker anem fent.
Hem fet 145 milles.
Duem un parell de telèfons via satèl.lit. Amb el del Quim podem connectar-lo a l'ordinador i disposar de correu electrònic, això sí, molt lent, molt car i amb molts problemes.
L'altre telèfon es del Manuel. Cada dia, des de Xile, ens truca un parell de cops, per saber si tot va bé. Avui li hi ha etzibat una de bona al Quim: "Banda de huevones, yo aquí trabajando para que ustedes estén disfrutando del barco"....
Passem el dia llegint, escoltant música i canviant i trimant les veles.
El Josep, des de Palamós ens passa la previsió meteorològica. Avui ens diu que no hi ha cap cicló a la vista i que els alisis estan establerts més al sud del paral.lel 16, això implica baixar més enllà de Cabo Verde.
M'atreveixo a fer una truita de patates per sopar. Tot i el moviment em surt boníssima, ens llepem els dits.
El vent ha anat rolant del NW al NE, i aquesta nit, a tota vela, fem una bona mitjana de 8 nusos.
Dissabte 17 Novembre
Per primer cop llencem la canya i al cap de poca estona ja ha picat una llampuga de bona mida, que ens menjarem per dinar.
Passem el matí instal.lant el tangó i llavors naveguem a orelles de burro. Fem 7 nusos.
Molt lluny per l'aleta d'estribord veiem la silueta d'un petrolier, serà un dels pocs signes de vida que veurem al llarg de tots els dies.
Son les dotze, hem fet 160 milles.
La mar es d'un color blau elèctric que no havíem vist mai.
L'aparell de música del saló té uns altaveus a la banyera. Ens passem la tarda llegint i sentint òpera, acompanyada per soroll del mar i del vent a les veles.
Rebem la predicció diària del Josep. Confirma que els alisis no s'establiran fins d'aquí a sis dies i molt al sud. Continuem doncs cap avall.
Tot és tant automàtic en aquest vaixell que es gasta una quantitat brutal d'energia per mantenir-ho en marxa. Ens cal cada dia engegar el generador o unes hores de motor per tenir les bateries carregades.
Evidentment les maniobres més complicades son de nit. Es fosc i seguim navegant amb totes les veles desplegades, quan a mitja nit el vent puja fins a 30 nusos. Hi ha forta maror amb onades de 4 metres del nord. A dins és exactament igual que una coctelera. Per no trencar res, amb pijama i frontal reduïm el velam, deixem només la trinqueta i la major amb dos rissos i també quedem força xops.
Vols seguir llegint? Descarrega’t la versió completa
Per genitilesa de Frederic Callado.
Veure vídeos:
Diumenge 11 Novembre de 2012
Son les sis del matí. Estic a l'aeroport de Barcelona esperant embarcar amb destinació Gran Canaria. He dit embarcar i és veritat, però l'embarcada veritable serà ben aviat, quan amb un veler posem proa, des de Gran Canaria a Saint Martin, al Carib, a l'altre costat de l'Atlàntic.
Tot va començar a finals d'Octubre, quan el Quim Gispert, en el decurs d'una excursió que fèiem per les muntanyes de Núria, em va dir que anava a fer la travessia de l'Atlàntic en veler. Ell és propietari de una empresa de lloguer de velers a Palamós, Vela Nòmada, i un client seu, un xilè anomenat Manuel s'havia comprat un veler i volia fer la travessia de l'Atlàntic. Naturalment li vaig dir si feia falta un tripulant. Em va explicar que la tripulació ja estava complerta, a més del propietari del vaixell, el Manuel, anaven ell mateix i el Jordi, gironí i expert capità.
Així va quedar la cosa, quan el dilluns 5 de novembre sona el telèfon a casa mentre estem preparant el sopar. Se sent molt malament, és el Quim via satèl.lit. Estan navegant prop de les costes del Marroc cap a Canàries. Van sortir d'Almeria fa uns dies i, certament ben sacsejats, el Manuel els diu que desembarca a Gran Canària i que busquin un nou tripulant, ell se'n torna a Xile i ja anirà a Saint Martin amb avió.
Així doncs el nou tripulant, jo, està en camí.
Serem tres a bord, tots amb experiència de mar, malgrat que la travessia sols l'ha fet el Jordi, això sí, cinc vegades, aquesta serà la seva sisena. Serà el capità. El Quim enginyer i expert navegant serà el tàctic. Amb els seus coneixements i habilitat manual ens salvarà de més d'una situació compromesa. Jo faré de cuiner, feina no menys important.
El vol a tot gas, arribem mitja hora abans. El taxi em deixa al costat del pantalà del Puerto Deportivo de las Palmas, on està amarrat el veler, el Rafalú. En aquell precís moment el Manuel, el Jordi i el Quim se'n van a fer una excursió de tot el dia per Gran Canaria. Després de les presentacions decideixo quedar-me, per estirar les cames a Las Palmas, i familiaritzar-me amb el vaixell.
És un Jeanneau 57 de 18 metres d'eslora i 5 m de mànega, nou de fa 6 mesos i equipat amb tot el que es pugui pagar amb diners: dues majors enrotllables al pal, dos gènoves, una trinqueta amb enrotllador, un genaker amb enrotllador, un tangó, electrònica d'última generació, 2 pilots automàtics, radar interior i exterior, 6 winches elèctrics, enrotllador de gènova elèctric, potabilitzadora, generador, hèlix de recanvi plegable, molí de vent... I l'interior sembla un apartament de luxe: equip de música interior i exterior, 2 TV, 2 neveres, congelador, microones, rentavaixelles, rentadora, fogons vitroceràmica, WC's elèctrics, 2 grups calefacció, 4 màquines d'aire condicionat. Fins i tot el terra està emmoquetat, de blanc! Ja patirem per no embrutar-lo.
El pantalà on està amarrat el Rafalú és ple de velers absolutament impressionants, potser no tant luxosos com el nostre però sí més mariners. Són aquí per participar en una regata transoceànica, l'ARC, amb un recorregut molt semblant al nostre i que sortiran una setmana més tard, esperem que no ens atrapin...
Vaig a donar una volta per Las Palmas. És una ciutat plena de turistes i sense cap mena de personalitat, a més es posa a ploure.
Quan tornen de l'excursió anem a sopar a un xiringuito del port i tornem amb la roba empudegada de fum i fregit. A l'hora de dormir em toca al sofà de babord, on pràcticament dormiré tota la travessia, doncs el Manuel ens ha prohibit utilitzar la seva cabina i les altres dos les ocupen el Jordi i el Quim. Quan estiguem en ple sarau, es demostrarà que aquest sofà es un dels millors llocs per dormir.
Dilluns 12 Novembre
Tot el dia preparant el vaixell, carreguem 12 bidons de 20 litres de gasoil cadascun i com que el timó té una certa folgança, s'ha de treure el Rafalú de l'aigua perquè s'ho mirin els tècnics de Jeanneau.
Després de dinar el Manuel se’n va cap a Xile i ens dona les darreres ordres, que es resumeixen en dos: prohibit trencar res i prohibit sortir cap al Carib sense el vist i plau del tècnic de Jeanneau respecte al timó. Posteriorment ja veurem el munt de problemes que donarà a tothom això del timó.
Treure el Rafalú de l'aigua és molt més fàcil de dir que de fer. La maniobra es molt i molt delicada, es tracta de ficar el vaixell entre dues parets de ciment nu i a més fa força vent. Finalment, i després de patir una estona, gràcies a la perícia del Quim a la roda, el travelift aixeca el vaixell i el deixa a terra. El tècnic de Jeanneau, que es diu Martin, inspecciona el timó i diu que no és important, amb una petita reparació quedarà llest. Tornem el Rafalú al mar sense ni una rascada i anem a sopar. Això em fa venir al cap una frase que ens repetia constantment el professor quan jo estudiava per capità: " Lo más importante de todo es no salirse de lo mojado".
Dimarts 13 Novembre
Demà volem sortir sí o sí.
El Quim puja al pal i instal.la el penell, el Martin fa les seves reparacions i també ve el del generador a fer la revisió.
Faig inventari de tot el menjar i beure que hi ha, faig una llista de vint menús diaris, ho comentem els tres i trasllado els àpats a productes i quantitats i així surt una llista de la compra que deu n'hi do.
Al Rafalú també hi han dues bicicletes, després de dinar n'agafo una i me’n vaig al Hipercor que està al centre de Las Palmas. Divertidíssim lo del súper. Només arribar demano si em duran la compra, immensa, al Rafalú. Em diuen que sí, però si ho vull per avui (demà sortim al matí i a més és vaga general) tinc una hora per comprar-ho tot. Cal que vagi ben depressa a omplir els carros. Començo i de seguida veig les dificultats, o més ben dit, no veig res, doncs només duc les ulleres de sol, i sense ulleres no hi veig tres en un burro. Recórrer els passadissos a les fosques i amb una distribució que no correspon al súper de Sant Cugat es una veritable prova. Finalment amb quatre carros plens fins dalt arribo a caixa. Aquí no se sorprenen de res, això es habitual, hi ha moltes tripulacions que fan la seva compra. El que deixa la noia de la caixa amb cara d'estupefacció es que no he agafat ni una gota d'alcohol, ni cerveses ni whisky, res de res. Amb la promesa que ho duran avui al Rafalú vaig a comprar una olla a pressió. Aconseguits tots els objectius s'ha fet fosc. He de tornar al vaixell en bici, a les fosques i amb una olla a pressió a una ma. Aconsegueixo arribar d'una peça i ens posem a instal.lar la capota. Arriba el del súper i comença a descarregar caixes i més caixes: desempaqueta, ordena, estiba. No hi cap tot i utilitzem la cabina del Manuel com a magatzem. A la fi només ens va dir que no hi dormíssim...
Sopem al restaurant del port, esperem que per darrera vegada, amb els portàtils a taula mirant les previsions meteorològiques, que no semblen dolentes.
Dimecres 14 de Novembre
Tot el matí atrafegats fent les darreres compres i deixant-ho tot a punt.
Són les 13:00 quan, finalment, desfem les amarres i sortim del port. Ara toca vorejar la costa de Gran Canaria per l'Est fins pràcticament el Sud de l'illa. Allà posem proa al 20/30. Aquest es el punt de la carta on es creuen el paral.lel 20º N i el meridià 30º W, està al NW de Cabo Verde, a unes 900 milles d'on som i és una referència per tots els que volen "fer" l'Atlàntic, doncs, depenent de les condicions, allà ja poden estar establerts el alisis.
Anem a motor, no hi ha gens de vent i la mar força moguda. Fem rumb 250º.
M'estreno com a cuiner a bord i l'olla a pressió s'estrena amb mi. L'he tancat malament i ens obsequia amb una bona dutxa de vapor. La cuina i tots els voltants han quedat xops, curiosament els macarrons han quedat perfectament al dente.
La tarda es distreta, per començar no arranca el generador. El Quim mirant els plànols del Rafalú i les connexions elèctriques descobreix un fusible molt amagat que ha tingut a bé saltar degut al guèiser de l'olla a pressió. Després, provant uns aparells personals de MOB, tot d'una es posa a sonar un estrident xiulet d'alarma d'home a l'aigua. Ens mirem i constatem que seguim sent tres, per tant ningú a caigut per la borda. El xiulet no para fins que el Quim, armat amb un tornavís desmunta la meitat dels instruments de la taula de cartes i aconsegueix aturar-lo. És una mina dur un enginyer a bord, pensem ara, sense saber, el que serà capaç de fer més endavant.
Veiem la primera de una sèrie de postes de sol espectaculars. Fa fred, plou, però amb la capota tancada s'està força be. Ningú marejat.
Establim els torns de guàrdia de nit, que ja no mourem durant tota la travessia. Seran de dues hores cadascun, començant per mi, després el Jordi, després el Quim i torna a començar.
Mig endormiscat, durant el torn del Quim, sento que hissen les veles i el Rafalú comença a escorar fortament a babord. Tot comença a volar pels aires i caure per terra.
Ara tenim el vent del N-NW i aquest divertimento durarà fins que no trobem els alisis, llavors amb vent del NE-E, passarem a tenir moviment lateral.
Ara ja veiem clarament que el Rafalú es molt luxós però no gaire pensat per aquest tipus de travessies. De tres cabines la única on es pot dormir sense anar per terra és la del Jordi.
Dijous 15 Novembre
Molts núvols. No podem veure la sortida de sol.
Per esmorzar cadascú es prepara el que vol i quan vol. El Jordi i el Quim es destapen com a grans devoradors de galetes i xocolata. La resta dels àpats els fem tots junts.
Seguim a vela amb vent de 25 nusos, força estable, per tant hissem el genaker i aconseguim fer una velocitat de 9 nusos.
Un dels temes més importants, les previsions meteorològiques, està a càrrec del Josep, germà del Quim, que des de Palamós i cada dia, estudiarà, interpretarà i confeccionarà la previsió per nosaltres.
A les 12:00 apuntem les dades al quadern de bitàcola. En un dia hem fet 160 milles.
La mar està molt i molt moguda i es fa difícil cuinar, moure's i fer qualsevol activitat que no sigui estar estirat. Estirat, evidentment, al costat de babord. Aquesta amura serà la preferida per tots tres al llarg de tot el viatge.
Comencem a establir rutines, com el te de la tarda, les fotos de les postes de sol i altres que aniran venint com la xocolata desfeta dels diumenges.
Aquesta tripulació sembla patrocinada per la lliga de mariners anti-alcohòlics, no bevem ni beurem ni una gota d'alcohol durant tota la travessia. No per que no n’hi hagi doncs en Manuel porta provisions al celler, sinó perquè no ens cal.
Al capvespre cau totalment el vent i anem a motor fins la matinada.
Divendres 16 Novembre
El dia comença amb sol. Posem rumb 220º per veure si agafem una mica de vent, així i tot es poc, però amb el genaker anem fent.
Hem fet 145 milles.
Duem un parell de telèfons via satèl.lit. Amb el del Quim podem connectar-lo a l'ordinador i disposar de correu electrònic, això sí, molt lent, molt car i amb molts problemes.
L'altre telèfon es del Manuel. Cada dia, des de Xile, ens truca un parell de cops, per saber si tot va bé. Avui li hi ha etzibat una de bona al Quim: "Banda de huevones, yo aquí trabajando para que ustedes estén disfrutando del barco"....
Passem el dia llegint, escoltant música i canviant i trimant les veles.
El Josep, des de Palamós ens passa la previsió meteorològica. Avui ens diu que no hi ha cap cicló a la vista i que els alisis estan establerts més al sud del paral.lel 16, això implica baixar més enllà de Cabo Verde.
M'atreveixo a fer una truita de patates per sopar. Tot i el moviment em surt boníssima, ens llepem els dits.
El vent ha anat rolant del NW al NE, i aquesta nit, a tota vela, fem una bona mitjana de 8 nusos.
Dissabte 17 Novembre
Per primer cop llencem la canya i al cap de poca estona ja ha picat una llampuga de bona mida, que ens menjarem per dinar.
Passem el matí instal.lant el tangó i llavors naveguem a orelles de burro. Fem 7 nusos.
Molt lluny per l'aleta d'estribord veiem la silueta d'un petrolier, serà un dels pocs signes de vida que veurem al llarg de tots els dies.
Son les dotze, hem fet 160 milles.
La mar es d'un color blau elèctric que no havíem vist mai.
L'aparell de música del saló té uns altaveus a la banyera. Ens passem la tarda llegint i sentint òpera, acompanyada per soroll del mar i del vent a les veles.
Rebem la predicció diària del Josep. Confirma que els alisis no s'establiran fins d'aquí a sis dies i molt al sud. Continuem doncs cap avall.
Tot és tant automàtic en aquest vaixell que es gasta una quantitat brutal d'energia per mantenir-ho en marxa. Ens cal cada dia engegar el generador o unes hores de motor per tenir les bateries carregades.
Evidentment les maniobres més complicades son de nit. Es fosc i seguim navegant amb totes les veles desplegades, quan a mitja nit el vent puja fins a 30 nusos. Hi ha forta maror amb onades de 4 metres del nord. A dins és exactament igual que una coctelera. Per no trencar res, amb pijama i frontal reduïm el velam, deixem només la trinqueta i la major amb dos rissos i també quedem força xops.
Vols seguir llegint? Descarrega’t la versió completa
Per genitilesa de Frederic Callado.
Veure vídeos:
