dimecres, 24 d’abril de 2013

Navegar de bolina

Avui us deixem un article que us ajudarà a entendre el concepte de navegar de cenyida. Molts de vosaltres ja ho domineu però esperem que us serveixi d'una manera o altra.

En termes nàutics, navegar de bolina (o de cenyida) és l'acció de navegar contra el vent (cap a sobrevent) en tot un rang entre 60° i 37 ° d'angle real respecte al vent. Aquest angle varia segons el tipus d'embarcació o el tipus de vela de vaixell. És una tècnica emprada pels vaixells de vela que consisteix en fer una ziga-zaga contra el vent, que els permet navegar a través de les zones on el vent no és favorable. El terme bolina, prové del terme anglès "bowline" (caps o amarres de proa) que es van utilitzar en els vaixells de vela quadrada per a tibar els caients de sobrevent de les veles quadres quan es navegava de cenyida, evitant així el flameig dels caients esmentats.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2e/Bolina.jpg

Principi físic

El flux d'aire que es genera al voltant d'una vela (o qualsevol cos submergit en un fluid en moviment) causa un augment de velocitat dels punts de la part exterior (convexa) de la vela. En un fluid incompressible, a un canvi de velocitat li correspon un canvi de pressió.

La pressió actua sobre la vela: imaginant la vela dividida en molts trossos petits, i tenint en compte les contribucions de la pressió que actua sobre aquestes petites peces tant a sobrevent com a sotavent, s'obté la força resultant del vent que actua sobre la vela, anomenat empenyiment.

És el mateix principi que genera l'empenyiment a la quilla del vaixell, a les ales dels avions, als ponts, etc. En essència, més que per la pressió generada a la banda de sobrevent, l'empenyiment és causat per la depressió generada a la banda de sotavent. La resultant de l'empenyiment és perpendicular a la corda mitjana de la secció corba de la vela (en primera aproximació).

El perfil d'una vela exposada al vent divideix el flux d'aire en dos segments. A causa de la curvatura de la vela en un dels dos segments (el sobrevent) l'aire circula més lentament, ja que ha de recórrer menys "camí", mentre que el que recorre la superfície externa de la vela, camí més llarg (sotavent), s'accelera augmentant la velocitat.
La diferència de velocitats origina, d'acord amb el principi de Bernoulli, l'establiment d'una diferència de pressió entre els dos costats de la vela. La pressió del costat interior (sobrevent) és major que la del costat exterior (sotavent) i es manifesta com una força d'aspiració sobre la vela, més o menys perpendicular a la direcció del vent fent avançar així l'embarcació.

Aquest principi, combinat amb l'ús de la quilla, permet que l'embarcació es mogui en un cert angle en contra del vent. Cosa que no seria així en absència de la quilla, ja que crea una força sota l'aigua, "igual" en intensitat, però de sentit contrari a la component perpendicular a l'eix del vaixell descrita anteriorment. Un vaixell sense quilla, per més que comptés amb un aparell adequat, mai no podria fer altra cosa que derivar. Quan a la vela major s'hi afegeix la presència d'un floc (o un gènova entre ambdues s'estableix una complexa interacció. La hipòtesi de que hi ha un coll d'ampolla que augmenta la velocitat de l'aire a la superfície a sotavent de la vela major cal considerar-la errònia. La interacció fonamental ambdues veles es pot resumir en un trasllat cap a popa del flux del (vent aparent) que actua sobre la vela de proa millorant la capacitat de l'embarcació d'anar contra el vent.

Història

En les antigues embarcacions amb veles quadres, la bolina o "borina" (bow-line) era una corda que permetia tensar el caient de sobrevent d'una vela quadra (anomenat, precisament, caient de sobrevent). Atès dons que aquesta corda s'utilitzava per caçar l'extrem de sobrevent de la vela quadra quan l'embarcació es "cenyia" al vent, el terme s'ha convertit en sinònim d'aquest tipus de navegació i de l'"ajustament" òptim de la vela per a fer-ho.

En l'antiguitat, els vaixells a rem (galeres i galions), la bolina era un càstig pel qual es feia córrer al condemnat al llarg de tot el vaixell, mentre el patia.

El mateix principi permet sustentar-se a un ala d'un avió per raó de l'empenyiment (o sustentació) generat cap amunt. Els usos més comuns es troben en les ales d'avions, que exploten l'empenyiment per mantenir el vol i en els cotxes esportius, on s'utilitzen alerons invertits per a generar una càrrega aerodinàmica i millorar l'adherència dels cotxes a terra a alta velocitat.

En el carburador també s'utilitza el mateix principi : l'aire que passa pel coll d'ampolla del conducte d'admissió (anomenat tub de Venturi) i augmenta la seva velocitat, creant un buit. Si a l'entorn hi ha un tub de menys diàmetre ple de líquid, aquest serà absorbit i polvoritzat per l'aire que circula a gran velocitat pel coll d'ampolla.

Navegar en contra del vent: limitacions tècniques i històriques
Les primeres veles de tall aparegueren en la forma de veles al terç en embarcacions greco-romanes clàssiques.



Navegar de bolina no suposa l'ús imprescindible de cap tecnologia moderna. Les limitacions a la navegació de cenyida han estat de tipus històric. Un resum de les prestacions possibles amb aparells d'una sola vela seria el següent: Un veler amb una vela quadra, amb una obra viva adequada, pot cenyir a 6 quartes (Cal recordar que hi ha exemples d'embarcacions romanes amb veles al terç. Vegeu imatge). Un veler amb una vela llatina pot cenyir a 5 quartes. Un veler modern pot cenyir a 3 quartes o menys.

En el primer cas podrien incloure's alguns vaixells mercants i alguns vaixells de guerra de l'època romana clàssica. I vaixells semblants d'èpoques anteriors dels fenicis, cretencs, grecs i cartaginesos. Aquesta possibilitat teòrica, acceptada per alguns experts, no era freqüent. Els vaixells mercants navegaven al ritme de vents favorables. El vaixells de guerra, trirems i similars, disposaven de rems i, a més, tenien una obra viva molt plana. Un comentari interessant que tracta dels intents de navegar en contra del vent és del mateix Aristòtil.

El segon cas, de cenyida amb veles llatines, també té exemples antics. Un vaixell interessant és el dromon bizantí (segle XII). Pràcticament idèntic a una trirrem romana però amb tres pals i tres veles llatines. De la mateixa època és el relat de Ibn Jubayr , viatger musulmà en naus cristianes, que va escriure els intents de cenyida d'una nau genovesa (7 de novembre de 1184) fent bordades contra un llevant impetuós.

La cenyida amb veles de tall, cangrees i bermudianes, és més moderna i documentada.

Els vaixells amb aparell de creu tenien limitacions mecàniques que impedien orientar les vergues a menys de 45 graus en relació amb la línia de crugia. En la pràctica això suposava no poder cenyir a menys de 60 graus. Un exemple modern de iot amb aparell rodó sense fletxadures, estais, burdes i obencs que impedeixin la lliure orientació de les vergues és el Maltese Falcon. Vaixell que pot cenyir igual que amb un aparell bermudià.

Font: Viquipedia

dimecres, 17 d’abril de 2013

10% de Descompte en tots els nostres velers. Només durant l’Abril | 10% de Descuento en todos nuestros veleros. Sólo durante Abril.

*Descompte aplicable sobre la tarifa de lloguer d'un o dos dies incloent dissabtes i diumenges.

Preus de lloguer amb el descompte aplicat:
Sun Odyssey 45
Preu per un dia durant abril: 500 euro
Preu per dos dies durant abril: 880 euro

Oceanis 43
Preu per un dia durant abril: 450 euro
Preu per dos dies durant abril: 780 euro

Oceanis 411
Preu per un dia durant abril: 400 euro
Preu per dos dies durant abril: 700 euro

Oceanis 40
Preu per un dia durant abril: 390 euro
Preu per dos dies durant abril: 690 euro

Oceanis 37
Preu per un dia durant abril: 360 euro
Preu per dos dies durant abril: 630 euro

Oceanis 343
Preu per un dia durant abril: 290 euro
Preu per dos dies durant abril: 520 euro

Lloguers d’un dia:
Embarcament entre 9 i 10 h del matí, desembarcament entre 19 i 20 h del vespre.

Lloguers de dos dies o de cap de setmana:
Embarcament el dia anterior per la tarda. Divendres per la tarda si és en cap de setmana.
Desembarcament segon dia entre 19 i 20 h. Diumenge entre 19 i 20 h si és en cap de setmana.


Més informació a:
www.velanomada.com. Velanomada, lloguer de velers a la Costa Brava.
---


*Descuento aplicable sobre la tarifa de alquiler de uno o dos días incluyendo sábados y domingos.

Precios de alquiler con el descuento aplicado:

Sun Odyssey 45
Precio por un día durante abril: 500 euro
Precio por dos días durante abril: 880 euro

Oceanis 43
Precio por un día durante abril: 450 euro
Precio por dos días durante abril: 780 euro

Oceanis 411
Precio por un día durante abril: 400 euro
Precio por dos días durante abril: 700 euro

Oceanis 40
Precio por un día durante abril: 390 euro
Precio por dos días durante abril: 690 euro

Oceanis 37
Precio por un día durante abril: 360 euro
Precio por dos días durante abril: 630 euro

Oceanis 343
Precio por un día durante abril: 290 euro
Precio por dos días durante abril: 520 euro

Alquileres de un día:
Embarque entre 9 y 10 h de la mañana, desembarque entre 19 y 20 h de la noche.

Alquileres de dos días o de fin de semana:
Embarque el día anterior por la tarde. Viernes por la tarde si es en fin de semana.
Desembarque segundo día entre 19 y 20 h. Domingo entre 19 y 20 h si es en fin de semana.

Más información en:
www.velanomada.com. Velanomada, alquiler de veleros en la Costa Brava.

dimecres, 10 d’abril de 2013

Escola de creuer Vela Nòmada. Propera sortida prevista: diumenge 21 d'abril

Escola de creuer del dia 13 de gener de 2013. Foto de Josep Muray
 Foto: J. Muray

Propera sortida prevista:

diumenge 21 d'abril

Preu: 80 € per persona


Embarcament: de 9 a 9:30 h.
Desembarcament: entre 18 i 19h.

Recordeu que no cal dur res per dinar, doncs el posem nosaltres.
El punt de trobada és pel davant de l’amarrador B46 del Club Nàutic Costa Brava, entre 9 h i 9:30 h del matí.

El preu és de 80 euro per persona, en metàl.lic o taló. O per transferència al nr de CC: Velanomada Yacht Charter 0081 0117 83 0001050413, pregem envieu notificació en aquest cas.
Alguns comentaris dels participants de sortides anteriors:

- Et volia escriure per felicitar-vos per la iniciativa i professionalitat. Realment no era el millor dia per navegar còmodament (diumenge 13 de gener de 2013), la pluja i el fred ens ho van posar difícil, però amb una tripulació aixi, el Lluís q es un crack i un barco tant magnífic va ser una experiència brutal i molt enriquidora.
- Un dia magnífic amb un bon capità que ens va explicar moltes coses. Un 10 per a Luis, el patró. Vam aprendre aspectes bàsics que ningú ens havia explicat abans. El menjar bo i molt correcte en quantitat. Nosaltres repetirem si la família ens deixa, faci el fred que faci. Ja ens avisaràs.
- Gran dia de navegació, felicitats. En Lluis un molt bon patró i una gran persona. Ha anat molt bé. El Sotllo fenomenal.

Aspectes que tractem durant les sortides:
· Reconeixement visual de l’estat del veler, detecció d’avaries.
· Situació de material de seguretat i funcionament.
· Revisió del motor, situació dels elements que més problemes acostumen a donar, causes i solucions.
· Preparació de sortida de port, amarres, defenses, electrònica, ràdio VHF, estudiar maniobra de sortida a motor en funció del lloc i del vent, preparar drisses i escotes veles, revisar caps rissos, altres caps i reenvios, tancar escotilles, posar-ho tot a lloc.
· Sortida de port, precaucions a prendre. A la badia de Palamós, arreglar tots els caps per preparar hissat, caps rissos, , organització de la tripulació, hissar major. Desenrotllar gènova.
· Rumb de cenyida. Presa i llargat de rissos.
· Virades per avant i tècniques de virada en funció de la intensitat del vent.
· Vents de través, llargs i popes. Orientació de veles i tècniques.
· Virades per popa. Pas de vent d’aleta a aleta sense trencar res.
· Arriat major. Enrrotllat de gènova.
· Entrada a una cala, observació del derroter i carta, situació del millor fondeig, fondeig, marcacions i solució de dubtes.
· Finalment maniobres a port.

Dirigit a persones que vulguin sortir a navegar, per aprendre més o per gaudir de la navegació en si mateixa.

Programem les sortides en funció de la demanda, sempre que hi hagi prou persones interesades i que la meteo sigui adient.

No deixeu escapar aquesta oportunitat per respirar l'aire fresc que ens ofereix la nostra costa.

Sortides en velers de 12 a 14 metres de eslora per a grups de entre 3 i 7 persones, amb un bon capità que ens ensenya a portar el veler i cuida de la seguretat de tots els tripulants.

Vine a navegar amb nosaltres, per aprendre a navegar, per gaudir de l’entorn natural de la nostra costa o senzillament per passar-ho bé.

Base dels velers: Port de Palamós, Costa Brava.

Inclòs al preu:
IVA 21%, capità, càtering pel dinar, carburant, assegurança de l’embarcació i d’ocupants, material de seguretat reglamentari, embarcació auxiliar.

Sortides previstes durant els propers mesos.
Tenim previst sortir un diumenge de cada dues setmanes, sempre i quan les condicions meteo ho permetin.

25 de novembre
13 de gener
27 de gener
10 de febrer
24 de febrer
10 de març
24 de març
7 d'abril

Posteriorment a aquesta data, farem alguna sortida més però ja en funció de la disponibilitat que tinguem de velers.
Apunta't a la que et vagi millor. Només ens has de dir que vindràs i et guardem lloc.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Vela Nòmada. Lloguer de velers a Palamós.

Regata del Delta 2013, del 26 al 28 d'abril.

Com durant la Ruta de la Sal, tenim previst organitzar la participació d'un dels nostres velers a la regata, en modalitat plaça a plaça.

Animeu-vos a navegar fins a Sant Carles de la Ràpita en regata.

230 euro per persona.

Inclou: IVA, veler amb capità, inscripció a regata, assegurançes, amarratges.
No inclou: Queviures, carburant, targes federatives.
Embarcament a Port Ginesta divendres 26 d'abril cap a les 16 h. Sortida de la regata a les 19 h.
Tornada amb el veler fins a Port Ginesta arribant durant el diumenge 28 d'abril arribant per la tarda.
Si la proposta et pot interessar, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Més informació a: info@velanomada.com, o al telèfon 696 954 400

Ruta de la Sal 2013

Hola,
Exit de participació a la Ruta de la Sal. Posem dos velers en regata, el Sotllo que queda 19 a la general i l'Arestui que arriba dels ultims doncs cau massa cap a llevant i es veu obligat a remuntar vents de proa forts abans d'arribar a Eivissa.
La tripulació dels dos velers queda molt contenta!
 
Velanomada. Lloguer de velers a Palamós